JORDI SOLÉ i TUYÀ
 

4 a 11 de novembre de 2007

Delegació catalana al Congrés Mundial de la JCI a Antalya (Turquia)


Diumenge, 11 de novembre de 2007

Toca el despertador a les 2:15 h. de la matinada, i a les 2:45 h. ja som tota la delegació catalana a la porta de l’hotel per agafar el bus cap a l’aeroport d’Antalya. A les 5:05 h. de la matinada agafem l’avió direcció Istambul per, des d’allà, tornar a Barcelona.

Des d'Istambul aprofito per treballar una mica amb l'ordinador doncs tenim encara 2 hores fins que surti l'avió. Conversant amb el Jean Claude i el Gerard Monguió ens n'adonem per Internet que els mitjans de comunicació ja recullen el seu nomenament com Millor Jove Emprenedor Creatiu de l'any 2007.

Finalment arribem a Catalunya a les 12:40 h. del migdia.

Ens despedim de tota la delegació i cadascú emprèn el camí cap a casa seva, els uns cap a Girona, d’altres cap a Lleida, Tarragona i Igualada.






Dissabte, 10 de novembre de 2007

Avui m’he despertat tard. Tenim tot el dia lliure i fins l’hora del Sopar de Gala no tenim res programat. Després de tants dies de no parar, amunt i avall, el cos no ho aguanta tot i avui ja m’ha dit prou. No em trobo massa bé, amb la gola irritada i encostipat. Un parell de pastilles de vitamina C, un Ibuprofeno i una aspirina han estat la meva solució.

Després de prendre’m tot això i recuperar-me una mica he sortit amb la intenció d’anar a dinar a algun lloc fora de l’hotel. La resta de companys catalans, és clar, s’han llevat força abans que jo i ja fa estona que són fora. Han anat a Antalya. A la ciutat. L’hotel està a les afores.

Avui he pogut experimentar l’extrema hospitalitat dels turcs. Bé us ho explico...

He demanat un taxi que m’ha portat fins uns grans magatzems a peu de carretera a uns 5 km. de l’hotel. M’he sorprès quan en voler pagar al taxista, aquest m’ha dit que no, que ja li pagaria quan em torni a l’hotel. Li he insistit en que li volia pagar i que marxés. Que volia fer un passeig, dinar, comprar algun record, etc. i que ja agafaria un altre taxi quan el necessités. Potser al cap d’una, dues o tres hores, no ho sé. Ell ha insistit en que no i així, doncs, hem quedat que m’esperava. Caram !!!

Passejant, passejant, he dinat en un restaurant típic turc al costat de la carretera. He demanat això que aquí és típic i que fan a la brassa: carn de vedella, xai, albergínies, ceba, tomàquet, etc. La veritat és que és molt bo. Quan el propietari del restaurant m’ha vist menjar, se n’ha adonat que era estranger i m’ha demanat si es podia asseure al costat meu per ensenyar-me com es menjava allò. Cap problema. S’ha assegut davant meu, a la meva mateixa taula, i m’ha començat a “trinxar” tota aquella carn i verdures. Després amb aquesta pasta ha omplert una espècie de pa que és buit per dintre i m’ha dit: “així es menja això, ara ja t’ho pots menjar”.

En sortir del restaurant, m’he adonat que el taxista m’estava seguint. M’esperava. Bé, doncs. L’he cridat perquè hem portés en uns altres magatzems.

Una vegada allà, m’hi ha atès un altre noi molt atent. M’he estat una bona estona a la botiga mirant i remenant. Avui tenia temps d’anar amb calma. L’hospitalitat d’aquest noi ha arribat inclús a convidar-me a un té, allà mateix, a la mateixa botiga. Això no m’havia passat mai a Barcelona.

En sortir dels magatzems, és clar, tenia al taxista que m’esperava davant la porta principal per portar-me, finalment, un altre cop, cap a l’hotel.

Aquesta és gent realment atenta i que et tracten com si fossis de la seva família. Quin luxe.

He descansat una mica a l’habitació, he preparat el blog, i també la maleta. Perquè marxem amb avió a les 5 del matí i he de fer ara la maleta.

A les 20 h. hem anat al Sopar de Gala. Només acabar de sopar ja m’he retirat per descansar un parell d’hores i mitja abans de llevar-nos. Hem posat el despertador a les 2:15 h. de la matinada.








Divendres, 9 de novembre de 2007

Al matí he anat a l’Assemblea General per fer novament un anunci sobre la candidatura EC TGN 2010.

També a les 9 h. del matí el Gerard Monguió i l’Olga Ferrer han acompanyat al Jean Claude en la seva defensa de la candidatura davant del jurat.

A les 12 h. del migdia hem ofert la recepció VIP de la JCI Catalunya. Ha estat tot un èxit. Hi han assistit els principals càrrecs de la JCI, la majoria de Presidents Nacionals europeus, alguns Presidents Nacionals d’altres països, com Japó, Nova Zelanda, Alemanya, Bèlgica, Macau, etc, i amics i companys d’arreu del món.

A les 18 h. es fa la Cerimònia d’entrega de premis. Aquesta vegada ha començat una mica tard, però quan ho ha fet, ha anat tot molt ràpid. Més aviat del que ens pensàvem ha arribat el punt de proclamar qui és el Millor Jove Emprenedor Creatiu del Món... han anunciat el nom i país dels tres finalistes mundials. Entre ells “Catalonia .... Jean-Claude Rodríguez-Ferrera Massons”.

Poc ha durat la intriga perquè de seguida els presentadors han dit “And the winner of the Creative Young Entrepreneur Award is …. Catalonia !!!”. Brutal …! Encara m’emociono ara escribint aquest blog.

Seguidament tot han estat corredisses entre l’Olga Ferrer, el Luiz Guzmán i jo per aconseguir les millors fotos, trucar a Catalunya al Vicepresident Òscar Sans per informar-lo. Ell ha estat el coordinador d’aquest premi al nostre país i també ha estat el responsable de la presentació de les candidatures a nivell internacional i, per tant, també li recau en ell una part de l’èxit.

També, ràpidament hem informat al Jordi Simon, Director de Comunicació de la FCJC, per tal que prepari la corresponent nota de premsa. Quin stress !!! El Jordi avui està implicat en el sopar dels Premis Bagencs i també va de bòlid. Però bé, m’ha dit que quan acabi el sopar, encara que siguin les tantes, s’hi posarà. També he hagut de contactar amb l’Eva Gonzàlez-Nebreda per que coordini amb el Jordi Simon l’enviament de la nota de premsa, foto, etc. Buff !!!

Tot això des del hall de l’hotel, amb l’smòking encara posat, i mentre la Cerimònia de Premis escara està en marxa. M’acompanyen l’Olga Ferrer i el Luis Guzmán. Ells també s’estan perdent la resta de la cerimònia.

Una vegada ho hem acabat tot, ens anem a posar informals i de cap a les festes a celebrar-ho ! Avui toca la Tunisian Night i la Syrian Night. Força exòtiques tant l’una com l’altra.














































Dijous, 8 de novembre de 2007

Aquest matí s’ha fet públic el resultat de les eleccions d’ahir. Cal destacar l’elecció de l’irlandès Graham Hanlon com a President Mundial de la JCI pel 2008; i que el Congrés Mundial del 2009 es celebrarà a Tunísia.

El company Josep Plassa ha estat escollit com un dels 17 vicepresidents de la JCI pel 2008, havent-se-li assignat països de l’est d’Europa com Bulgària, Armènia, Rumania, etc.

Dels quatre Vicepresidents Executius que hi ha a nivell mundial, ha estat assignada a Europa la suïssa Anne Butikofer. És una noia que fa més de dos metres d’alçada, és una gran treballadora, parla cinc idiomes i ve a estiuejar a Mallorca.

El Vicepresident de la JCI assignat a Catalunya és un company del Líban.

Avui, hem dinat tota la delegació catalana junta i ens hem repartit algunes tasques que haurem de fer entre aquesta tarda i demà.

Aquesta tarda és el que anomenen el “Delegate Day”. Això significa que no hi ha programada cap tipus d’activitat. Per tant, tenim tarda lliure per descansar, fer alguna excursió, etc.

Després de dinar, quan hem dirigia a l’habitació per descansar, casualment m’he trobar al Jean Claude que passejava pel hall de l’hotel. Hem fet un cafè allà mateix i hem aprofitat per revisar la presentació en PowerPoint que demà utilitzarà per defensar la seva candidatura com a Millor Jove Emprenedor Creatiu del Món. Al hall ens hi hem quedat una estona i he tingut l’oportunitat de presentar al Jean-Claude a la majoria de càrrecs importants de la JCI que estan allotjats en aquest hotel.

Després, ara sí que he anat a descansar una mica. Però només fins les 17:30 h. perquè a les 18 h. he quedat amb el Jean-Claude per acompanyar-lo a la reunió que ha de tenir amb l’staff de la JCI i els altres dos candidats al premi CYEA per explicar-los el procediment que se seguirà.

Just abans de marxar cap a sopar, ha arribat l’Olga Ferrer (Presidenta de la JCI Barcelona), la qual no s’ha volgut perdre la Cerimònia de Premis de demà en la qual optem a guanyar el Premi al Millor Jove Emprenedor Creatiu del Món.

Tots plegats, hem anat a sopar a Antalya, en un restaurant típic turc. Hem acceptat les recomanacions del cambrer i ens ha portat un mix de menjars típics, tots fets a la brassa i molt bons, entre ells, el famós kebab.

En tornar del sopar hem incorporat al grup al Luis Guzmán de la JCI Empresaris de Barcelona, que tampoc s’ha volgut quedar a Barcelona i perdre’s la Cerimònia de Premis.

Avui hem assistit a la India Night i Korean Night. També es feia la Japan Night, però quan hem arribat ja estava tancada.


















Dimecres, 7 de novembre de 2007

Avui ha estat un dia molt dur. Tot el dia hem tingut Assemblea General, només hem parat un parell d’hores per dinar, i hem acabat a les 17 h., més o menys. Durant l’Assemblea d’avui s’han fet les presentacions de les candidatures de Vicepresidents, Vicepresidents Executius, President Mundial i seu del Congrés Mundial del 2009 (Tunísia o Canadà). S’han fet les votacions però el resultat es farà públic demà al matí.

En acabar, he estat convidat a les recepcions ofertes per la JCI Ireland, JCI Germany i JCI Switzerland, amb motiu de la promoció dels respectius candidats que han presentat pel càrrec de Vicepresident.A la recepció de la JCI Germany he coincidit amb Taro Aso, Ministre d’Afers Exteriors del Japó, amb el qual he tingut l’oportunitat de mantenir una breu conversa. Taro Aso és un dels membres de la JCI que ha portat una carrera més destacada a nivell polític, doncs fa només un parell de mesos, inclús va estar a punt de convertir-se en el Primer Ministre del país nipó.

És increïble la gran quantitat d’actes d’aquest tipus que es porten a terme en un congrés mundial. Tot i el cansament que porto, és important per les Joves Cambres de Catalunya, que el seu President Nacional sigui present en aquestes recepcions, tant per no desmerèixer la invitació com perquè és un lloc idoni per reforçar les relacions amb la resta de Presidents Nacionals.

Aquest vespre arriba el Jean Claude Rodríguez-Ferrera, però encara no l’hem pogut localitzar. Probablement ja sigui a l’hotel però no l’hem trobat a la seva habitació.

Avui a la nit se celebren les festes organitzades per Canadà, USA i una de conjunta dels països llatinoamericans. És ha dir, s’han fet tres festes simultàniament.
















Dimarts, 6 de novembre de 2007

Aquest matí, s’ha donat inici a l’Assemblea General, la qual també ha començat puntualment i s’ha allargat fins les 12 h. A primera hora del matí, la resta de companys de la delegació catalana han muntat l’stand de promoció de la candidatura EC TGN 2010.

Quan ha acabat l’assemblea, a dinar i, tornem-hi.

A les 18:30 h. he assistit a la recepció oferta per la JCI França, amb motiu de la promoció de la candidatura a Vicepresident que presenta el company francès Laurent Senecat.










Dilluns, 5 de novembre de 2007

A les 9 h. en punt comença la reunió de Presidents Nacionals de l’àrea D (Europa). Sembla increïble pels que venim de països llatins la puntualitat amb què comencen totes les reunions oficials a la JCI. Ni un minut de retràs. La veritat però és que el més sorprenent tampoc és que comenci puntualment, realment el que sorprèn és que puntualment hi ha tots els presidents i chief delegates convocats. Quin èxit ! En prenc nota.

També cal destacar que en aquesta reunió, donat que els països es distribueixen a la sala per ordre alfabètic, m’han tocat com a veïns el President Nacional i la Presidenta Nacional Electe de la JCI Dinamarca. Com sabeu, Dinamarca competeix contra Catalunya per acollir la Conferència Europea al 2010.

Així que ha estat un plaer, poder-los convidar personalment, abans que ningú, a la recepció que la JCI Catalunya oferirà el divendres per promoure la candidatura EC TGN 2010, je, je, je.

A última hora de la tarda el Gerard Monguió i jo hem assistit a la Recepció Presidencial oferta pel President de la JCI Scott Greenlee, el qual ha convidat a tots el Presidents Nacionals de quasi cent països. Mentrestant la resta de la delegació ha pogut assistir a la Turkish Night. En acabar la recepció, el Gerard i jo, ens hem incorporat a la resta de la delegació en aquesta festa.
































Diumenge, 4 de novembre de 2007

El gruix de la delegació catalana que viatja al Congrés Mundial de la JCI a Antalya (Turquia) hem quedat a les 11:15 h. a la Terminal A de l’aeroport de Barcelona. La cua per facturar ha estat inacabable. Però ha valgut la pena perquè hem facturat en grup, no hem incorregut en sobrepès i, sobretot, això ens ha permès d’omplir algunes maletes de cava català per destinar-lo a l’stand que Catalunya tindrà en el trade-show per a la promoció de la candidatura de Tarragona per organitzar la Conferència Europea el 2010.

Després d’unes quantes incidències, retrassos en els vols, viatges en autocar per l’aeroport d’Istambul i peripècies vàries, hem aconseguit arribar a Antalya (Turquia). Allà ens esperaven unes instal•lacions excepcionals. Un resort amb múltiples edificis, jardins inacabables que arribaven fins la platja, piscines gegants, bars, no hi falta de res. I a més “all inclusive” 24 h.

Només arribar ja m’hi he començat a retrobar amics, coneguts i “saludats@ d’arreu del món amb els quals ja havia tingut l’oportunitat de compartir altres esdeveniments internacionals de la JCI, com l’Acadèmia del Japó, el Congres Mundial a Seul (Corea del Sud) o la Conferència Europea a Maastricht (Holanda)

No ens hem entretingut gaire saludant la gent, i jo he estat el primer a anar a descansar, doncs ens esperen molts dies d’activitats i com diu el bon amic Falgar “hem de reservar-nos: no podem cremar tots els cartutxos en un dia”.

Bona nit.






Envia'm els teus comentaris.

Torna a l'índex del blog...