JORDI SOLÉ i TUYÀ
 

Diumenge, 29 d'octubre de 2006

Eleccions a President Nacional 2007


Aquest matí ha sonat el despertador a les 9 h. M’ha costat llevar perquè ahir vàrem anar a dormir tard després del lluit sopar de gala que ha preparat la JCI Igualada. L’Anna i jo hem baixat a esmorzar. Poca gent quedava a l’hotel, la majoria ja debien ser a l’assemblea.

Després d’esmorzar hem tornat a l’habitació on he acabat d’ultimar el discurs de presentació de la meva candidatura, mentre l’Anna acabava de preparar les maletes. En deu minuts ho hem tingut llest, tant el discurs com les maletes, i hem baixat al bar de l’Hotel per prendre un darrer cafè. Ens hem dirigit a l’auditori on se celebrava l’assemblea, i allà he pogut seguir algunes de les intervencions.

Ben aviat, el Jordi Pedragosa, President del Senat, ha reclamat la meva presència davant del Comitè de Candidatures, format per ell mateix, el David Boleda, el Francesc Puertas i el Ramon Costa, on m’he sotmès al caucus habitual. No us negaré que han estat durs. Cap problema. Les preguntes s’han allargat i les meves respostes, sembla que també. En dues ocasions els membres de l’equip organitzador del Congrés Nacional ens han vingut a demanar que anéssim acabant perquè l’assemblea estava esperant el candidat.

Finalitzat el caucus, he tornat a l’auditori on, al costat de l’Anna, he esperat que el Comitè de Candidatures prengués possessió de la presidència de l’assemblea. A partir d’aquest moment, se m’ha reclamat perquè iniciés el meu discurs de candidatura. Amb música i el repartiment de les margarites taronges, hem volgut transmetre entusiasme, passió i il•lusió. Després de l’exposició del projecte he tingut l’oportunitat de presentar l’equip nacional pel 2007 que ha estat rebut amb els aplaudiments de l’auditori.

En acabar l’exposició del projecte i de l’equip, m’he sotmès a les preguntes de cadascuna de les Joves Cambres, les quals, a través dels seus presidents, han mantingut en tot moment un rigor important en les seves preguntes.

Quan des de la taula presidencial s’ha donat per finalitzat el caucus, se m’ha demanat d’abandonar novament l’auditori a l’espera de les votacions. L’amic Plassa m’ha acompanyat en aquest moment tant transcendental.

Al cap d’uns 10 minuts m’han demanat que tornés a l’auditori on el president del Comitè de Candidatures ha anunciat que havia estat escollit President Nacional pel 2007. Aquest moment ha estat el més emotiu de tots, doncs no és habitual ser rebut entre els aplaudiments de més d’un centenar de persones, companys i amics.

En aquests moments, només em queda agrair el suport i confiança que les Joves Cambres de Catalunya han dipositat en mi per assumir la Presidència Nacional pel 2007, i en l’equip que ha de tirar endavant aquest projecte.

















Envia'm els teus comentaris.

Torna a l'índex del blog...